Premi CCNIEC “Ramon Turró” en reconeixement d’una trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir un premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans.
Bases del premi
Premiats passades convocatòries
Premiat/ada XIV Convocatòria - 2025: Rosa Maria Lamuela Raventós
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Prof. Rosa María Lamuela Raventós, per la seva dilatada i fructífera trajectòria docent i investigadora nacional i internacional, havent-se s’ha centrat en els efectes sobre la salut de la dieta mediterrània i d’aliments com l’oli d’oliva, el vi, la fruita seca o el tomàquet, així com dels polifenols i carotenoides.
Barcelona, 6 de febrer de 2026
Presideixen l’acte: Jaume Reventós Puigjaner, president de la SECCB (Secció de Ciències Biològiques) de l’Institut d’Estudis Catalans.; Joan Gòdia i Tresánchez, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i Esteve Fernández Muñoz, secretari de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
El jurat dels premis ha estat format pel director i la Junta Permanent del CCNIEC, i pels directors generals de Salut Pública i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
DESCARREGEU la nota de Premsa dels PREMIS CCNIEC 2025
O consulteu-la al web de l’Institut d’Estudis Catalans: https://www.iec.cat/noticia/?id_noticia=24211
La Professora Rosa Maria Lumuela Raventós rebent el Premi de mans del Prof. Jaume Reventós Puigjaner i el Sr. Jordi Salas-Salvadó.
La professora Lamuela-Raventós (1963), catedràtica de la Universitat de Barcelona, dirigeix un grup de recerca CCNIEC i forma part del CIBER d’Obesitat i Nutrició. És directora científica de l’Institut d’Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària. La seva recerca s’ha centrat en els efectes sobre la salut de la dieta mediterrània i d’aliments com l’oli d’oliva, el vi, la fruita seca o el tomàquet, així com dels polifenols i carotenoides. Ha publicat més de 450 articles (índex H 105) i ha rebut premis com el Premi Institut Danone a la Trajectòria Científica, ICREA Acadèmia i el Premi «Doctora de Alcalà». S’ha valorat la seva extraordinària mentoria de joves investigadors.
La Professora Rosa Maria Lumuela Raventós duent a terme el seu discurs.
El Dr. Ramón Estruch Riba presentant a la Prof. Maria Rosa Lamuela.
Premiats en la edició 2025 dels Premis CCNIEC
Tarjetó d’Invitació.
Premiat/ada XIII Convocatòria - 2024: Joan Sabaté Caselles
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Prof. Joan Sabaté Casellas, per la seva dilatada i fructífera trajectòria docent i investigadora nacional i internacional, reconegut mundialment que continua configurant la ciència nutricional i la seva repercussió en salut pública gràcies al seu excel·lent lideratge acadèmic.
Barcelona, 4 d’abril de 2025
Presideixen l’acte: Pere Puigdomènech i Rosell, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC; Joan Gòdia i Tresánchez, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i Esteve Fernández Muñoz, secretari de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
El jurat dels premis ha estat format pel director i la Junta Permanent del CCNIEC, i pels directors generals de Salut Pública i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
DESCARREGEU la nota de Premsa dels PREMIS CCNIEC 2024
O consulteu-la al web de l’Institut d’Estudis Catalans: https://www.iec.cat/noticia/?id_noticia=4058
Joan Sabaté, rebent el premi de mans de Pere Puigdomènech i Jordi Salas-Salvadó.
Joan Sabaté Caselles és catedràtic de nutrició, d’epidemiologia i de medicina i un investigador eminent en aquests camps. Actualment, dirigeix el Center for Nutrition, Healthy Lifestyle & Disease Prevention a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Loma Linda, a Califòrnia. Els seus treballs en nutrició, dieta vegetariana, fruits secs i salut cardiovascular, i nutrició sostenible són internacionalment reconeguts. Es va graduar en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’especialitzà en medicina interna a l’Hospital de Sant Pau (1987). Des de 1988 viu a Loma Linda, on es va doctorar en salut pública (Universitat de Loma Linda, 1989), i on ha desenvolupat una brillant carrera acadèmica, amb constants col·laboracions amb la comunitat nutricional catalana.
El doctor Sabaté és un advocat destacat de la dieta vegetariana, havent exercit en cinc ocasions com a director del Congrés Internacional de Dieta Vegetariana a Loma Linda i ha publicat llibres emblemàtics sobre el tema i sobre la sostenibilitat alimentària. Ha participat en nombrosos projectes de recerca, ha publicat més de 200 treballs originals en revistes indexades, i ha dirigit vint-i-set tesis doctorals. Ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals, inclòs el privilegi de ser part del Comitè Consultiu de les Dietary Guidelines for Americans de l’any 2020.
El doctor Sabaté és un investigador reconegut mundialment que continua configurant la ciència nutricional i la seva repercussió en salut pública gràcies al seu excel·lent lideratge acadèmic.
Imatges de la ponència duta a terme pel Prof. Joan Sabaté.
Fotografia dels Guardonats amb els amb els Premis CCNIEC 2024.
Tarjetó d’invitació a l’acte de lliurament dels Premis CCNIEC 2024.
Premiat/ada XII Convocatòria - 2023: Joana Maria Planas Roselló
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans a la Prof. Joana Maria Planas Roselló, per la seva dilatada i fructífera trajectòria docent i investigadora nacional i internacional en l’àmbit de la fisiologia i de la nutrició.
Barcelona, 26 de gener de 2024
Presideixen l’acte: Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l’IEC; Joan Gòdia i Tresánchez, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i Carmen Cabezas Peña, secretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
El jurat dels premis ha estat format pel director i la Junta Permanent del CCNIEC, i pels directors generals de Salut Pública i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
DESCARREGEU LA NOTA DE PREMSA DELS PREMIS CCNIEC 2023
O consulteu-la al web de l’Institut d’Estudis Catalans: https://www.iec.cat/noticia/?id_noticia=3788
Joana Maria Planas Roselló va estudiar a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), en la qual va obtenir els graus de llicenciada i doctora, ambdós amb la qualificació de premi extraordinari. Des d’octubre de 1974, ha estat professora de fisiologia a la mateixa facultat i ha realitzat una intensa activitat docent i investigadora. Des de 1982, ha liderat el grup de recerca, consolidat per la Generalitat de Catalunya, Transport Intestinal que, posteriorment, ha rebut el nom de Fisiologia i Nutrició Experimental. La seva recerca s’ha centrat, des dels inicis, en els mecanismes d’absorció intestinal de nutrients. Amb els anys, aquests objectius s’han estès als compostos bioactius continguts en els aliments per tal d’estudiar els mecanismes de transport intestinal, la biodisponibilitat, distribució i eliminació de l’organisme, així com els efectes sobre la salut.
La Prof. Joana Maria Planas Roselló, rebent el XII Premi Ramon Turró de mans de la Sra. Teresa Cabré i Castellví i el Sr. Jordi Salas-Salvadó.
L’homenatjada és membre fundadora de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la UB (INSA-UB) i del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC). Durant aquests anys, ha gaudit de 61 projectes obtinguts en convocatòries competitives, i ha sigut la investigadora principal en 31 d’ells. Ha publicat més de 150 articles en revistes indexades. També ha dirigit 19 tesis doctorals. Planas ha realitzat diverses estades de recerca al King’s College de Londres, a la Universitat Tècnica de Munic (TUM) i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). A més, és membre de diferents societats científiques nacionals Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular (SEBBM), Sociedad Española de Nutrición (SEÑ) i de la Sociedad Española de Ciencias Forestales (SECF), i també d’internacionals com ara The Physiological Society, del Regne Unit, i l’American Physiological Society, dels Estats Units d’Amèrica. Com a reconeixement a la seva trajectòria professional, la professora Planas és acadèmica numerària a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Fotografia dels Guardonats amb els amb els Premis CCNIEC 2023.
Tarjetó d’invitació a l’acte de lliurament dels Premis CCNIEC 2023.
Premiat/ada XI Convocatòria - 2022: Francesc Xavier Pi-Sunyer
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Prof. Francesc Xavier Pi-Sunyer, per la seva trajectòria com a investigador internacional en l’àmbit de la nutrició.
Barcelona, 27 de gener de 2023
Presideixen l’acte: Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC; Josep Gòdia i Tresánchez, director general d’Empreses Alimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i Carmen Cabezas Peña, secretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
El jurat dels premis ha estat format pel director i la Junta Permanent del CCNIEC, i pels directors generals de Salut Pública i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
DESCARREGEU LA NOTA DE PREMSA DELS PREMIS CCNIEC 2022
O consulteu-la al web de l’Institut d’Estudis Catalans: https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=3576
El professor Francesc Xavier Pi-Sunyer (Barcelona, 1933) és codirector emèrit del New York Obesity Nutrition Research Center i professor emèrit de medicina al College of Physicians and Surgeons de la Universitat de Colúmbia (EUA). A més, també és professor emèrit a l’Institute of Human Nutrition de la Universitat de Colúmbia, i metge adjunt sènior al New York-Presbyterian Hospital, on va ser director de laboratori de l’Obesity/Nutrition Research Center i del Diabetes Research Center, ambdós finançats pel National Institutes of Health.
Les seves línies de recerca s’han centrat en el control hormonal del metabolisme dels hidrats de carboni, la diabetis mellitus, l’obesitat i la regulació de la ingesta d’aliments. Té més de quatre-centes cinquanta publicacions i sis llibres publicats en aquestes àrees. També ha estat editor de diverses revistes científiques d’alt nivell dedicades a l’obesitat i és reconegut com una autoritat internacional en els camps de l’endocrinologia i la nutrició clínica, com a conferenciant, professor visitant o participant en nombrosos comitès i comissions.
El Prof. Francesc Xavier Pi-Sunyer, rebent l’XI Premi Ramon Turró de mans del Sr. Pere Puigdomènech i el Sr. Jordi Salas-Salvadó.
Pi-Sunyer és membre distingit de nombroses societats mèdiques i acadèmiques americanes. Ha dedicat més de vint-i-cinc anys de servei a l’Associació Americana de Diabetis, de la qual ha estat president (1992-1993), i ha presidit nombrosos comitès en els àmbits nacional, regional i local. També ha format part de nombrosos comitès de l’Associació Americana del Cor, com a membre del Consell i del Comitè Executiu del Consell de Nutrició i Activitat Física i com a president del Comitè d’Obesitat.
En reconeixement de la seva brillant carrera professional, el professor Pi-Sunyer ha estat nomenat membre de nombroses societats acadèmiques internacionals i ha rebut títols de professor honoris causa per la Universitat de Barcelona i la Universitat Tor Vergata de Roma, i el d’acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina.
El professor Pi-Sunyer, net d’August Pi i Sunyer, sempre ha mantingut viva la seva catalanitat, amb un contacte universitari i acadèmic continuat amb Catalunya. A més, ha tingut una gran disponibilitat per a venir al nostre país per a diverses activitats científiques, malgrat no viure a Catalunya des de la seva infantesa, moment en què va abandonar el nostre país per marxar a l’exili amb la seva família després de la Guerra Civil espanyola.
Fotografia dels Guardonats amb els amb els Premis CCNIEC 2022.
Tarjetó d’invitació a l’acte de lliurament dels Premis CCNIEC 2022
Premiat/ada X Convocatòria - 2021: Lluís Serra-Majem
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Prof. Lluís Serra-Majem, per la seva trajectòria com a investigador nacional i internacional en l’àmbit de la nutrició.
Barcelona, 21 de gener de 2022
Presideixen l’acte: Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC; Ramon Sentmartí Castañé, director gerent de Prodeca – Promotora dels Aliments Catalans, que depèn del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i Carmen Cabezas Peña, secretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
DESCARREGEU LA NOTA DE PREMSA DELS PREMIS CCNIEC 2021
https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=3235
Abans d’entregar el Premi, la Sra. Gemma Salvador, presenta al Prof. Lluís Serra-Majem.
Rep el premi el Prof. Lluís Serra-Majem, de mans del Sr. Pere Puigdomènech:
El professor Lluís Serra-Majem és catedràtic de medicina preventiva i salut pública i rector de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC). Llicenciat i doctorat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, va seguir estudis de màster en nutrició comunitària a la Universitat de Sherbrooke, al Canadà. En tornar va treballar a la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. El 1988 obté la plaça de professor titular de medicina preventiva i salut pública a la Universitat de Barcelona, on va crear, i dirigeix des de llavors, el Centre de Recerca en Nutrició Comunitària (CRENC-FIN) del Parc Científic de Barcelona. El 1995 accedeix a la càtedra de medicina preventiva i salut pública de la ULPGC, on ha ocupat diversos càrrecs: titular de la Càtedra UNESCO d’Investigació, Planificació i Desenvolupament de Sistemes Locals de Salut, director de l’Institut Universitari d’Investigacions Biomèdiques i Sanitàries (iUIBS) i director del Grup d’Investigació en Nutrició. Lluís Serra-Majem també ha estat assessor del Programa d’alimentació de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1985 fins ara, i ha liderat les enquestes nutricionals catalanes ENCAT 1992-1993 i 2002-2003. Ha fundat i presidit diverses entitats: la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria, la Fundació per a la Investigació Nutricional, l’ONG Nutrició Sense Fronteres, l’Academia Española de Nutrición y Ciencias de la Alimentación, la International Foundation of Mediterranean Diet, o la Fundación Dieta Mediterránea que va fundar el 1996 i presidir fins al 2012, des d’on va impulsar i liderar el reconeixement de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, fita que es va assolir el 2010. Ha participat i dirigit nombrosos projectes europeus i nacionals, ha publicat més de sis-cents trenta articles en revistes indexades i és un dels científics més citats a l’Estat espanyol. Ha exercit de consultor expert per a la FAO, l’OMS, el CIHEAM, el Banc Mundial i diverses universitats. Des de fa més de trenta-cinc anys ha estat impulsor del desenvolupament de disciplines com la nutrició dins de la salut pública en l’àmbit nacional i internacional i la dieta mediterrània, i ha promogut l’estudi, l’anàlisi i la promoció d’aquesta dieta, en particular, entre els més joves. També exerceix lideratge en el camp de la prevenció de l’obesitat infantil i de la sostenibilitat alimentària.
El professor Lluís Serra-Majem duent a terme la seva intervenció.
Invitació a l’Acte d’entrega dels Premis CCNIEC 2021
Fotografia dels guardonats amb els Premis CCNIEC 2021
Premiat/ada IX Convocatòria - 2019: Maria del Carmen de la Torre Boronat
El CCNIEC ha atorgat el IX Premi CCNIEC “Ramon Turró” en reconeixement d’una trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició a Maria del Carmen de la Torre Boronat, per la seva trajectòria investigadora nacional i internacional en l’àmbit de la nutrició.
Barcelona, 12 de desembre de 2019
L’acte, que s’ha celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha estat presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC; Joan Guix i Oliver, secretari de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Glòria Cugat Pujol, sub-directora general de la Inspecció i Control Agroalimentari de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
Maria del Carmen de la Torre ha estat catedràtica d’anàlisi química, bromatologia i nutrició de la Universitat de Barcelona des de l’any 1968. Ha estat responsable del Grup d’Experts en Higiene i Salut Alimentària del Govern de Catalunya; membre fundadora de la Societat Espanyola de Toxicologia; membre fundadora de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, filial de l’IEC; membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya; membre de l’Acadèmia Internacional del Vi, a Ginebra (Suïssa); delegada per Espanya a la subcomissió Nutrició i Salut de l’Organització Internacional del Vi (OIV), a París (França), i des del 1991, és presidenta del Grup de Seguretat Alimentària d’aquesta organització. També és membre del Consell Científic de l’Institut Europeu del Vi i la Salut de les Regions Vitivinícoles del Sud d’Europa (IEVSRV), a Montpeller (França).
Destaca per haver estat pionera en la investigació dels polifenols del vi, de l’oli d’oliva verge i de la dieta mediterrània, línies d’investigació en què actualment treballen nombrosos grups de recerca a tot el món. Ha estat nomenada Chevalière du Mérit Agricole i guardonada pel Ministeri d’Agricultura de la República Francesa.
Tarjetó d’invitació a l’Acte de Lliurament dels Premis CCNEIC 2019
Fotografies de l’acte d’entrega del IX Premi Ramon Turro.
Maria del Carmen de la Torre rebent el premi de mans de Joandomènec Ros, president de l’IEC.
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Fotografia dels premiats:
Premiat/ada VIII Convocatòria - 2018: Andreu Palou
El CCNIEC ha atorgat el VIII Premi CCNIEC “Ramon Turró” en reconeixement d’una trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició a Andreu Palou Oliver, per la seva trajectòria investigadora nacional i internacional en l’àmbit de la nutrició.
Barcelona, 11 de desembre de 2018
L’acte, que s’ha celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat presidit per Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Glòria Cugat, subdirectora general d’Inspecció i Control Agroalimentari del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Jordi Salas-Salvadó, director del CCNIEC.
Andreu Palou és catedràtic de bioquímica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) des de l’any 1987, on dirigeix el Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia. És també membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa). A la UIB ha ocupat diversos càrrecs com a director de departament, degà i vicerector. Ha sigut el primer president del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). També va ser membre del plenari i vicepresident del Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF) de la Comissió Europea i, posteriorment, vicepresident del Panell Científic de Nutrició de l’Autoritat Europea en Seguretat Alimentaria (EFSA). Ha dirigit nombrosos contractes d’R+D+I finançats pel Govern espanyol, la Unió Europea i altres organismes públics i privats, i és autor d’unes quatre-centes cinquanta publicacions científiques indexades.
El seu principal descobriment ha estat el de la nova funció de la leptina en la llet materna com a nutrient essencial durant la lactància, que protegeix de l’obesitat i les complicacions associades a l’edat adulta. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, com el Premi Internacional Hipòcrates d’Investigació Mèdica sobre Nutrició Humana; el Premi Internacional Alimentació i Salut; el Premi a la Trajectòria Científica de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat; el Premi Antama, i el Premi DuPont de la Ciència.
Tarjetó d’invitació a l’Acte de Lliurament dels Premis CCNEIC 2018
Acte d’entrega:
Premiat/ada VII Convocatòria - 2017: Carlos Alberto González
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Dr. Carlos Alberto González.
Barcelona, 15 de desembre de 2017.
L’acte s’ha celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El jurat dels premis ha estat format pel president i la Junta Permanent del CCNIEC, i els directors generals de Salut Pública i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
Presideixen l’acte de lliurament: Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Carmel Mòdol Bresolí, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha atorgat el VII Premi CCNIEC Ramon Turró en reconeixement d’una trajectòria d’excel·lència en el camp de la nutrició al Dr. Carlos Alberto González, per la seva trajectòria investigadora nacional i internacional en l’àmbit de la nutrició i el càncer. El Carlos Alberto González ha estat president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1992 va ser l’encarregat de l’Agència Internacional d’Investigació de Càncer (IARC) de dissenyar, realitzar i coordinar l’Estudi prospectiu europeu sobre nutrició i càncer (EPIC) a Espanya, un dels estudis epidemiològics més grans del món. El 1999 va crear la Unitat de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia, que va dirigir fins que es va jubilar, però continua a la institució com a consultor emèrit. Amb més de tres-cents articles publicats en revistes internacionals, és també l’autor principal del llibre Nutrició i càncer. El que la ciència ens ensenya.
Ha estat professor i coordinador de les assignatures d’epidemiologia del càncer del Màster de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i de nutrició i càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, com el Premi Dr. Jaume Esperalba a la trajectòria professional, el premi a la qualitat personal i destacada labor internacional en la recerca epidemiològica del càncer d’Argentina i el Premi Dr. Carles Martí Henneberg a la trajectòria científica de la Fundació Danone.
Rep el premi el Dr. Carlos Alberto González de mans de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Tarjetó de l’acte d’entrega.
Fotografia dels premiats 2017.
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Premiat/ada VI Convocatòria - 2015: Emili Ros
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Dr. Emili Ros Rahola.
Barcelona, 11 de desembre de 2015.
L’acte s’ha celebrat l’una del migdia a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El Jurat ha estat format pels membres de la Junta Permanent del CCNIEC (Jordi Salas-Salvadó, Maria Isabel Covas, Lluís Serra, Josep A. Tur, Abel Mariné i Montserrat Barbany Cahiz); el director general de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Presideixen l’acte de lliurament: Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans; el Sr. Joan Puigdollers i Fargas, secretari de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Joan Girona i Gomis, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha atorgat el VI Premi CCNIEC Ramon Turró, en reconeixement d’una trajectòria d’exceŀlència en el camp de la nutrició, a Emili Ros Rahola per la seva fructífera trajectòria investigadora nacional i internacional en l’àmbit de la nutrició i els lípids. El Dr Emili Ros es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1969. Poc després va anar a EEUU a fer el programa de formació post-llicenciatura de 5 anys de l’Educational Council for Foreign Medical Graduates i es va especialitzar en Medicina Interna i Gastroenterologia a New York i Boston, respectivament. Abans de tornar a Barcelona ve fer un any de recerca predoctoral en fisiologia biliar al Departament de Biofísica de la Boston University. Es va doctorar a l’Universitat de Barcelona l’any 1991. L’any 1985 va crear la unitat de Lípids de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ha dirigit fins l’actualitat. Ha estat també membre fundador i vicepresident de la Sociedad Española de Arteriosclerosis, membre de la European Atherosclerosis Society i la International Atherosclerosis Society, i fundador i expresident de la Sociedad Iberolatinoamericana de Aterosclerosis. El Dr. Ros ha dedicat la seva vida a l’estudi de la importància dels lípids pes a la salut, avaluant l’efecte d’aliments, nutrients o patrons dietètics en la modulació del metabolisme dels lípids i el risc cardiovascular. Ha estat un dels investigadors principals de l’estudi PREDIMED, un dels assajos clínics més importants fets al món per avaluar l’efecte de la dieta en la prevenció de la malaltia cardiovascular. Ha dirigit nombrosos estudis finançats per diverses entitats públiques i privades i ha publicat més de 300 articles científics en revistes nacionals i internacionals, alguns d’ells altament citats. El Dr. Ros ha estat premiat en diferents ocasions per la seva trajectòria, entre les que cal destacar el Premi Josep Trueta 1997 de Investigació Científica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, el Golden Nut Award atorgat per l’International Nut and Dried Fruit Foundation (2012), el Premi a la trajectòria científica en nutrició Dr. Carles Martí Henneberg 2013 que atorga anualment el Instituto Danone i el Premi Grande Covián de Nutrició 2014 de la Sociedad Española de Arteriosclerosis.
Rep el premi el Dr. Emili Ros Rahola:
Descarregar el Discurs de presentació del premiat a càrrec del Sr. Jordi Salas-Salvadó Catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i Director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans aquí.
Tarjetó de l’entrega dels Premis CCNIEC 2015
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Altres fotogràfies de l’acte:
Premiat/ada V Convocatòria - 2014: Maria Isabel Covas
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans a la Dra. Maria Isabel Covas Planell.
Barcelona, 16 de gener de 2015.
L’acte s’ha celebrat a les dotze del migdia a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El Jurat ha estat format pels membres de la Junta Permanent del CCNIEC (Jordi Salas-Salvadó, Lluís Serra, Josep A. Tur, Abel Marine i Montserrat Barbany Cahiz); el director general de l’Agència de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Presideixen l’acte de lliurament: Joandomènec Ros, president de l’IEC; Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; Sra. Gloria Cugat, subdirectora general d’Inspecció i Control Agroalimentària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha atorgat el V Premi CCNIEC Ramon Turró, en reconeixement d’una trajectòria d’exceŀlència en el camp de la nutrició, a Maria Isabel Covas Planells per la seva fructífera trajectòria investigadora en l’àmbit de la nutrició i el risc cardiovascular. Biòloga, farmacèutica i especialista en bioquímica clínica, va realitzar la tesi doctoral dirigint el Laboratori d’Anàlisis Clíniques, ubicat a l’Hospital Universitari del Mar, a Barcelona. Posteriorment es va incorporar com a investigadora a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), sota la direcció del doctor Jaume Marrugat, i ben aviat va dirigir un grup de recerca propi centrat en nutrició i risc cardiovascular (CARIN) en el context de l’estudi Registre Gironí del Cor (REGICOR). La seva recerca ha aportat molts coneixements en l’àrea que estudia els efectes del consum d’oli d’oliva i de vi en la salut, i també d’un patró de dieta saludable com és la dieta mediterrània. Ha contribuït a aportar el més alt nivell d’evidència científica, mitjançant assajos clínics aleatoritzats, dels beneficis de la presa d’oli d’oliva, de vi i d’una dieta mediterrània en una població sana o d’alt risc cardiovascular. Destaca per la coordinació del projecte europeu EUROLIVE sobre els efectes dels compostos de l’oli d’oliva sobre l’oxidació, així com per la participació en l’estudi PREDIMED sobre la dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. Així mateix, s’ha centrat en l’estudi dels mecanismes subjacents que poden explicar aquests beneficis de la dieta i alguns dels aliments que en són més característics com l’oli d’oliva i el vi. Els estudis que ha dut a terme s’han enfocat a esbrinar els mecanismes units als efectes antioxidants i antiinflamatoris en la regulació de la funció endotelial o a nivell transcriptòmic. D’altra banda, ha aprofundit àmpliament en la biodisponibilitat dels compostos fenòlics de l’oli d’oliva i el vi i en la seva bioactivitat, ja que els polifenols són uns dels responsables clau dels beneficis de l’oli d’oliva. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) va establir una aŀlegació de salut sobre el consum de l’oli d’oliva basada en diversos treballs seus. La investigadora va formar part de la Junta Permanent del CCNIEC fins a l’any en què es va jubilar.
Rep el premi el Dra. Maria Isabel Covas, de mans de la Sr. Joan Domènec Ros:
Tarjetó de l’entrega de Premis CCNIEC 2014
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Altres fotogràfies de l’acte d’entrega:
Premiat/ada IV Convocatòria - 2013: Rosaura Farré
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans a la Professora Rosaura Farré Rovira.
Barcelona, 21 de novembre de 2013.
L’acte s’ha celebrat a l’una del migdia a la Sala ‘Prat de la Riba’ de l’Institut d’Estudis Catalans, essent el Jurat format pels membres de la Junta Permanent del CCNIEC (Jordi Salas-Salvadó, Maria Isabel Covas, Lluis Serra, Josep A Tur i Montserrat Barbany), el Director General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i el Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya.
Presideixen l’acte de lliurament: Joandomènec Ros, president de l’IEC; Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i Mireia Medina, subdirectora general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha ha reconegut Rosaura Farré per la seva dilatada i fructífera trajectòria docent i investigadora en l’àmbit de la nutrició. Catedràtica jubilada de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València i doctora en farmàcia per la Universitat de Barcelona, va aprofundir la seva formació a l’Institut National Agronomique Paris-Grignon. A la Universitat de València ha estat directora del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Bromatologia, Toxicologia i Medecina Legal. També ha exercit de professora a la Universitat de Sevilla i a la de Barcelona, i en aquesta última ha estat directora de la Fundació CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica). La seva recerca sobre la biodisponibilitat dels minerals, les modificacions dels aliments com a conseqüència dels tractaments tecnològics o l’emmagatzematge i avaluació de l’estat nutricional de les poblacions es reflecteixen en més de cent cinquanta articles en revistes d’alt impacte i altres treballs de revisió i capítols de llibres. Ha efectuat estades com a docent i investigadora a l’Institut für Lebensmittel und Technologie de Berlín, a la Universitat de Piura (Perú) i de San Carlos de Guatemala. Ha estat presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició, presidenta del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Rep el premi Prof. Rosaura Farré, President de l’Insituto Danone, de mans de la Sr. Joan Domènec Ros:
Tarjetó de l’entrega de Premis CCNIEC 2013
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Altres fotogràfies de l’acte d’entrega:
Premiat/ada III Convocatòria - 2012: Abel Mariné
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Professor Abel Mariné Font.
Barcelona, 5 d’octubre de 2012.
L’acte s’ha celebrat a les dotze del migdia a la Sala ‘Prat de la Riba’ de l’Institut d’Estudis Catalans, essent el Jurat format pels membres de la Junta Permanent del CCNIEC (Jordi Salas-Salvadó, Maria Isabel Covas, Lluis Serra, Josep A Tur i Montserrat Barbany), el Director General de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i el Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya.
Presideixen l’acte de lliurament: Sr. Salvador Giner de San Julián, President de l’Institut d’Estudis Catalans, el Sr. Antoni Mateu i Serra, Director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Domènec Vila Navarra, Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha atorgat el premi ‘Ramon Turró’ a la trajectòria professional en Nutrició al Professor Abel Mariné Font, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Es premia la seva trajectòria científica Nacional i Internacional en relació a les seves tasques investigadores, de gestió, acadèmiques i divulgadores. El Professor Abel Mariné ha contribuït en més de 250 treballs de investigació en relació a les ciències dels aliments i la nutrició, especialment en el camp de les amines biògenes i poliamines dels aliments. Destaquen les seves tasques de gestió universitària i de recerca, especialment en els ensenyaments de Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels aliments i Nutrició humana i dietètica en el nostre país. Entre altres ha estat Director General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya entre 1986 i 1990, Vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya entre 1991 i 1993, i Membre del Quadre d’Experts en Seguritat dels Aliments de la OMS entre 1984 i 1988. També el CCNIEC reconeix la seva tasca crítica com a divulgador de les ciències dels aliments, participant en múltiples debats, jornades, conferències i col·laborant molt estretament amb els mitjans de comunicació del nostre País.
Rep el premi el Prof. Abel Mariné Font, de mans del Sr. Salvador Giner de San Julián:
Tarjetó de l’entrega de Premis CCNIEC 2012
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí
Premiat/ada II Convocatòria - 2011: Ramon Segura
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Professor Ramon Segura.
Presideixen l’acte de lliurament: Sr. Carles Pellicer Punyed, Alcalde de la Ciutat de Reus, Sr. Joandomènec Ros Aragonès, Vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Sr. Lluís Salleras Sanmartí, President del Consell d’Administració de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Domènec Vila Navarra, Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El CCNIEC ha atorgat el premi Ramon Turró a la trajectòria en Nutrició al Professor Ramon Segura, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Es premia la seva trajectòria científica nacional i internacional en relació a la recerca en nutrició. El Professor Segura especialment ha contribuït en més de 150 articles científics en relació a l’estudi del metabolisme lipídic i la seva repercussió en la malaltia coronària, així com la importància que té l’alimentació en l’exercici físic i l’esport. El CCNIEC ha valorat també la seva notable activitat docent realitzada a la Universitat de Huston (Texas), la Universitat Autònoma de Barcelona i darrerament, a la Universitat de Barcelona.
Rep el premi el Prof. Ramon Segura de mans del Sr. Lluís Salleras Sanmartí:
Tarjetó de l’entrega dels Premis CCNIEC 2011
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Premiat/ada I Convocatòria - 2010: Màrius Foz
El CCNIEC, conscient de la importància que té un correcte estat nutricional de la població, ha decidit concedir el premi en reconeixement a la trajectòria vital d’excel·lència en el camp de la alimentació i la nutrició a Catalunya i Països Catalans al Dr. Màrius Foz, primer Director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’estudis Catalans.
Presideixen l’acte: Sr. Antoni Plasencia i Taradach, Director General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social, i el Sr. Joan Gené i Albesa, Director General d’Alimentació, Qualitat i Indrústries Alimentàries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya.
Abans d’entregar el Premi, el Sr. Abel Mariné, Catedràtic de Nutrició de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta Permanent del CCNIEC, presenta al Professor Santiago Riera, que va dur a terme la conferència titulada “Ramon Turró i la recerca en nutricio”:
Rep el premi el Dr. Màrius Foz Sala, de mans del Sr. Antoni Plasència:
Tarjetó de l’entrega dels Premis CCNIEC 2010
Descarregar la nota de premsa de l’acte aquí.
Premis CCNIEC 2017
Menció extraordinària a la trajectòria docent, acadèmica i professional en relació amb la nutrició i la dietètica.
Extraordinàriament, en la celebració de l’acte d’entrega dels Premis CCNIEC, s’ha guardonat Pilar Cervera Ral amb una menció extraordinària a la trajectòria docent, acadèmica i professional en relació amb la nutrició i la dietètica per la promoció de l’inici dels estudis de nutrició humana. Pilar Cervera Ral ha treballat tota la vida pel creixement i la consolidació de la professió de dietista nutricionista i ha participat en la consecució de moltes fites històriques.
Ramon Turró: la fam del coneixement
Per Sergi Dantí Mira en el Centenari de Ramon Turró i Darder
«Radical és aquell que, en lloc d’anar-se’n per les branques, se’n va per les arrels»
Avui sabem que, sota els boscatges, les arrels dels arbres formen immenses xarxes de comunicació, transformant allò que crèiem individus separats en un únic sistema viu, molt més poderós del que imaginàvem.
La ciència de finals del segle XIX s’assemblava a un preciós jardí francès, amb els seus parterres disciplinaris ben delimitats: medicina, bacteriologia, fisiologia, psicologia, filosofia… Ramon Turró (Malgrat de Mar, 1854 – Barcelona, 1926) no era, però, dels que passegen displicentment pels caminets de la superfície contemplant el panorama. Ell aprofundia. Seguia una arrel fins allà on el portés, encara que hagués de travessar els límits d’un parterre i el brot acabés apareixent en un altre. Era un radical en el sentit més literal i etimològic del terme. Potser per això és tan difícil definir-lo.
Un autodidacte contra els cadàvers de llibres
Quan va sortir del Seminari de Girona, on cursava el batxillerat sota la tutela de dos dels seus germans grans, eclesiàstics de carrera, marxà sol a Barcelona i es matriculà a la Facultat de Medicina el curs 1871-1872. Hi va estudiar amb certa regularitat fins al juny de 1874. El títol de batxillerat no l’obtindria fins tres anys més tard. Turró mai no va donar gaire importància a les formalitats oficials.
La facultat, però, el va decebre profundament. Ell mateix ho explicaria anys després:
«Aquells llibres de text, editats en llengua castellana, més aviat em semblaven cadàvers de llibres que no pas elements destinats a l’estímul d’un saber, sobretot si els comparava amb les memòries científiques europees. […] No va ser pas per sistema que, en caure a les meves mans articles de recent publicació sobre fisiologia, patologia o terapèutica, publicats a França o a Alemanya, deixés transcórrer les hores amb aquelles lectures mentre els llibres de text restaven tancats.»
Molts professors continuaven basant l’ensenyament en la repetició memorística de les lliçons de sempre i, quan Turró era a les acaballes dels seus estudis, arribà el decret Orovio, que prohibia ensenyar doctrines contràries al dogma catòlic. No ho va resistir.
«Els conceptes que els professors volien que jo sabés, o bé m’eren absents o em sentia més preparat per combatre’ls que per glossar-los […]. Decidí no presentar-me als exàmens.»
Però abandonar els exàmens no significà abandonar la medicina. Ben al contrari:
«Vaig continuar freqüentant la facultat, llegint molt. Ple d’aquests coneixements, visitava les sales d’autòpsies i tot ho mirava; o parlava amb els malalts que esperaven a ser atesos, preguntant… I així passava els dies, pletòric.»
«Ramon Turró va abandonar la Facultat de Medicina per poder estudiar medicina.» (Dr. Pere Domingo)
Què podia fer un esperit lliure, amant de la ciència, seguidor de Claude Bernard, als dinou anys en una universitat on es prohibia ensenyar «doctrines contràries al dogma catòlic»? Ramon Turró va prendre una decisió força coherent amb el seu caràcter: va dir que marxava a «buscar una carabina per servir» i, durant un any, s’uní a un grup de voluntaris liberals comandats per «El Tremendo», amb qui combaté els carlins per les muntanyes de Catalunya.
Guanyada la guerra, el 1876 tornà a Malgrat, a la casa familiar. Allí convisqué una llarga temporada amb Joaquim Ruyra, aleshores un adolescent de setze anys. Entre tots dos nasqué una amistat profunda, literària i creativa, que duraria tota la vida. Tots dos escrivien i es llegien mútuament. I ell continuava estudiant. Devorava les publicacions científiques més avançades d’Europa, en francès i alemany, sense cap altre pla d’estudis que allò que li dictava la seva curiositat.
Mai no acabaria la carrera de medicina, però des de sempre el poble l’anomenà espontàniament «el doctor Turró». I quan la seva situació al Laboratori Municipal va exigir un títol acadèmic, en només tres mesos obtingué el de veterinari a Santiago de Compostel·la.
«Turró fou un enorme talent indisciplinat que troba més tard, en si mateix, una estricta disciplina.» (August Pi i Sunyer)
El 1878 publicà les Composiciones literarias, escrits d’adolescència, on va incloure, complint la promesa «Si no t’imprimeixen, t’imprimiré jo!», el primer conte imprès de Joaquim Ruyra, que encara no gosava signar. Aparentment, també cursà, a la seva manera, estudis de filosofia i lletres, fins que una oferta de feina el portà a Madrid.
Periodista a Madrid
Entre 1881 i 1884 treballà a Madrid al diari El Progreso i a la Revista de Medicina y Cirugía Prácticas. El 1882 publicà un dels seus primers treballs científics, La circulación de la sangre, en què refutava la teoria del fisiòleg francès Marey. Aquest, lluny d’ofendre’s, li escrigué per felicitar-lo, i el treball acabà publicant-se a França.
Des de les pàgines d’El Siglo Médico mantingué també una polèmica que es faria famosíssima amb el doctor Letamendi, una de les grans autoritats mèdiques del moment. Letamendi, orador brillant, havia formulat la seva cèlebre «fórmula de la vida»: V = f (I, C), la vida com a funció de l’individu i el cosmos.
Turró no podia suportar aquella mena de construccions poeticoides amagades sota una aparença científica. Va atacar la fórmula amb una ironia tan ferotge com enginyosa, deixant-ne al descobert les incongruències en nom de la ciència experimental. Letamendi, significativament, tenia horror dels microscopis.
«L’autoritat no l’impressionava si no estava sostinguda pels fets.»
Un savi al colomar
Tornà a Barcelona gràcies al doctor Jaume Pi i Sunyer, que li aconseguí un antic colomar als terrats de la Facultat de Medicina. Turró el transformà en el seu primer laboratori. Molts anys després encara el recordaria, en una carta a August Pi i Sunyer, com «aquella covacha inmunda de nuestra antigua Facultad de Medicina».
La imatge té alguna cosa de fundacional: mentre la ciència tradicional regnava a les aules, Turró començava a construir la nova ciència als terrats.
El 1886 es creà el Laboratori Municipal de Barcelona, sota la direcció del doctor Ferran, i Turró hi entrà com a «alumne ajudant». La relació entre tots dos es deteriorà progressivament: Turró denunciava procediments de Ferran que considerava irresponsables i poc científics, que van generar gradualment un conflicte que acabà esclatant després de la mort del fill d’un empleat del Laboratori i d’altres infants.
El 1904 Ferran fou apartat i es creà un nou Laboratori de Reconeixement de Substàncies Alimentàries. L’any següent l’Ajuntament confià a Turró la Secció Bacteriològica i, després de la reunificació dels laboratoris municipals en el nou Laboratori Municipal, el 1906 n’assumí la direcció.
El tifus a Barcelona
El 1914, Barcelona fou colpejada per una greu epidèmia de tifus. Les anàlisis de Turró situaren l’origen de la contaminació a les aigües de Montcada. Ho comunicà immediatament a l’Ajuntament. Però…
Per desgràcia, la qüestió sanitària quedà atrapada en una batalla econòmica i política. S’enfrontaven el Servei Municipal d’Aigües de Montcada i la Societat General d’Aigües de Barcelona, empresa privada que subministrava principalment aigües del Llobregat. A l’alcalde Boladeres, conservador, no li feia gens de gràcia que les aigües contaminades fossin precisament les municipals: es resistí a tancar les fonts amb tota mena d’ardits, com fer venir analistes de Madrid, que, curiosament, atribuïren la contaminació a les aigües privades del Llobregat.
Començà llavors una lluita oberta als diaris, perquè els dies passaven. Arribaven a morir gairebé dos-cents barcelonins per setmana.
Turró, desesperat, va fer pintar pel seu compte grans creus vermelles damunt les fonts que considerava contaminades. Els operaris de l’Ajuntament les esborraven durant la nit. Aleshores tenyí l’aigua amb permanganat. La premsa conservadora l’atacava; la progressista el defensava. Hi hagué processons a la Mare de Déu, manifestacions, trets i ferits. Arribaren anònims que amenaçaven Turró —la meva àvia els recordava—. S’acabava novembre i Barcelona continuava enterrant els seus morts.
Potser recordant els seus temps amb «El Tremendo», un dia Turró es presentà al despatx de l’alcalde i li exigí el tancament immediat de les fonts. Segons m’explicava la meva àvia, Anna Canet, filla de Turró, el seu pare no es limità a argumentar: va empènyer l’alcalde fins al balcó de l’Ajuntament, el va agafar pel coll de la camisa i el va treure sobre la barana. La frase que ella recordava era:
«O tanqueu Montcada o obro la mà!»
No sé fins a quin punt la memòria familiar va engrandir l’escena, però el fet és que l’endemà mateix es van tancar les fonts infectades. Molts morts després. Però, en una setmana, els casos gairebé van remetre. I, en dues, pràcticament van desaparèixer.
«És una de les figures que m’han fascinat més d’aquest segle…
La simplicitat de la gent del nostre país el devia exasperar.» (Josep Pla)
Aquella batalla, seguida públicament per tota la ciutat i la premsa, contribuí a convertir Turró en un dels homes més estimats de Barcelona. Encarnava una figura que anava més enllà del científic: el savi que cuidava el poble i que, quan calia, lluitava per ell.
L’origen del coneixement
Una pregunta recorre Europa. Mentre dirigeix laboratoris, combat epidèmies i discuteix amb metges, polítics i periodistes, Turró, com tants altres pensadors, és incapaç d’evitar-la: quin és l’origen del coneixement?
Durant segles, la filosofia s’havia ensenyat partint de l’anamnesi de Plató, i fonamentava l’origen del coneixement en alguna cosa anterior o superior a l’organisme: el món de les idees, la raó, la revelació divina, les categories preexistents… El recorregut anava sempre de dalt a baix: de l’esperit al cos, de la idea a la matèria.
Turró va fer exactament el camí contrari. Va començar per baix. Pel cos. Pel que és material. Per una necessitat elemental: la fam.
«L’home que pensa i l’home que menja són el mateix home.» (R. Turró)
Per a Turró, el coneixement no neix d’alguna cosa preexistent i separada del cos, ni tampoc de la recepció passiva d’impressions sensorials que el cervell acabat de néixer organitza màgicament. Neix d’una força irrefrenable que obliga l’organisme a actuar, el que ell anomenava el «clamor tròfic» i les impulsions cegues al moviment.
Pensem en un nen acabat de néixer. Com qualsevol organisme viu, sent la fam com un malestar interior i es mou per trobar alguna cosa que l’apaivagui.
Quan el posen al pit matern i sent el contacte del mugró als llavis, l’instint de succió fa la resta. Arriba la llet i la fam desapareix. El contacte, l’olor, el gust, l’escalfor queden aleshores associats a aquella satisfacció profunda. I, quan l’experiència es repeteix, allò deixa de ser només un conjunt de sensacions: es converteix en el signe d’alguna cosa exterior capaç de produir un efecte real sobre el seu cos. Finalment, només en veure el pit matern, aquelles sensacions ja preveuen la satisfacció. El nadó ja sap.
De la seqüència entre necessitat, recerca, acció i satisfacció neixen la noció d’objecte i una primera idea de causalitat.
No es tracta, doncs, d’una bonica metàfora del tipus «el menjar ens ha fet pensar». És molt més profund i radical que això: la fam és el model biològic primordial a partir del qual l’organisme aprèn que existeix una realitat fora d’aquest i comença a ordenar-la, ara sí, a categoritzar-la.
La teoria fou presentada al Congrés Internacional de Fisiologia de Viena el 1910. Es publicà en alemany a Leipzig el 1911, en català com Els orígens del coneixement: la fam el 1912, en francès el 1914 i en castellà el 1916, amb pròleg de Miguel de Unamuno, amb qui Turró mantingué una rica correspondència.
Ciència, filosofia i país
Per a Turró, ciència i filosofia no eren territoris separats. Si la filosofia volia comprendre la realitat, havia de néixer de l’observació i de la investigació experimental. Amb aquest esperit també feu avenços pioners en psicologia experimental.
La seva presència, però, s’estenia molt més enllà del laboratori: el 1894 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona sense ser metge titulat —un fet extraordinari— i el 1911 en fou nomenat vicepresident. Aquell mateix any entrà a la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i participà activament en l’extraordinari procés d’institucionalització de la ciència catalana.
El 1923 impulsà la Societat Catalana de Filosofia com a filial de la Secció de Ciències de l’IEC, insistint que havia de conrear «una filosofia de lo real» i dedicar «una atenció particular a l’estudi del pensament nacional».
I, sobretot, Ramon Turró creà escola: al seu voltant es formaren investigadors que continuarien transformant la biologia, la medicina i la psicologia catalanes, entre ells August Pi i Sunyer i Emili Mira i López.
Un caràcter indomable
Josep Pla el definí com «un polemista espectacular».
Turró fou eix i animador d’algunes de les tertúlies més vives de Barcelona i podia refutar Kant o Letamendi amb el mateix furor enginyós amb què defensava mossèn Jacint Verdaguer.
Verdaguer era amic seu, malgrat que Turró no era creient. Quan el poeta travessava els seus anys més difícils i ningú no volia llogar-li un habitatge —tothom sabia que l’havien reduït a la pobresa—, Turró li llogà i pagà un pis al carrer de Balmes, on Verdaguer viuria fins al trasllat a Vil·la Joana, les darreres setmanes de la seva vida. Turró va ser també el seu marmessor.
Aquest contrast diu molt d’ell.
Podia ser ferotge en la discussió i extraordinàriament lleial en l’amistat. Les idees es combatien; les persones, quan les estimava, es defensaven.
Aprendre a escriure en català als setanta anys
Turró havia arribat a la vellesa sense dominar encara literàriament el català, com tants homes de la seva generació. Però, segons explicà Rovira i Virgili, en els darrers anys decidí aprendre’n. Passà hores consultant obres de filologia i, ja septuagenari, s’imposà una nova disciplina. Rovira i Virgili ho resumí en una frase esplèndida: «Allò que molta gent nostra no vol fer a trenta o quaranta anys, ell ho ha fet als setanta».
El resultat foren, entre altres textos, els Diàlegs sobre coses d’art i de ciència, escrits un any abans de la seva mort en un català que Rovira qualificà de «ric, gustós, sonor i precís».
La fam del coneixement
Potser ara podem tornar al començament.
Ramon Turró fou metge sense ser metge –però acabà sent president del Col·legi de Metges–, veterinari per necessitat administrativa –però acabà sent president del Col·legi de Veterinaris–, per si mateix fou bacteriòleg, fisiòleg, psicòleg, filòsof, periodista, escriptor, polemista i home d’acció. Va abandonar la facultat de medicina per poder estudiar medicina; va passar de recórrer muntanyes amb una carabina a convertir un colomar en un laboratori, i de les epidèmies de Barcelona a les grans preguntes sobre l’origen del coneixement.
Mirada des de la superfície, la seva vida pot semblar dispersa. Però potser ens passa com amb aquell bosc del començament: veiem els arbres i no les arrels.
Per sota de tots aquells oficis, combats i disciplines hi circulava obstinadament una mateixa necessitat: una fam. La fam de saber. La fam de comprendre… Com coneixem? Com podem saber que allò que creiem és cert? I com podem treure als homes tantes idees falses i ximples que els ocupen l’enteniment?
Turró, radical, va passar la vida excavant a la recerca d’aquestes arrels.
I potser aquesta és, finalment, la millor manera de definir-lo: un home que va fer de la fam —la del cos i la del coneixement— i de la salut —individual i social— el sentit de la seva vida.
«Va viure cercant un criteri de veritat que ens permetés construir un món nou, basat en fets científics, comprovables,
i no sobre dogmes, autoritats o paraules buides. Sabia que seria, amb tota certesa, un món més just.»
Sergi Dantí Mira
Si voleu saber més detalls de la seva nodridíssima biografia, podeu consultar la que proposa la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.
