SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2019:
MODELS ALIMENTARIS I CANVI CLIMÀTIC

Data: 2 d’abril de 2019
Lloc:  Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47 08001 Barcelona
Organització: CCNIEC

Objectius: El canvi climàtic és una realitat innegable que amenaça la sostenibilitat del planeta, i requereix urgents mesures per a mitigar-ne els efectes. Es proposa descriure i analitzar la importància de la dieta i dels aliments d’origen vegetal i animal en la generació de gasos d’efecte hivernacle, causants del calentament global i el canvi climàtic, i de l’impacte que tenen sobre la salut humana.

A qui s’adreça: Dirigit a professionals i treballadors de la nutrició, la salut pública i l’atenció primària de salut, així com a especialistes i interessats en ecologia i medi ambient. 

Coordinador científic: Carlos A. González Svatetz. Unitat de Nutrició i Càncer. Institut Català d’Oncologia (ICO)

Descarregeu el programa científic aquí.

__________________________________________________________

SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2018:
MITES I LLEGENDES SOBRE L’ALIMENTACIÓ

Data: 05 i 26 d’abril de 2018
Lloc:  Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47 08001 Barcelona
Organització: CCNIEC

Objectius: Amb la celebració de les sessions científiques, que se centren en un tema d’actualitat, es pretén cohesionar i fomentar la participació entre els diferents grups de recerca del CCNIEC. Enguany la sessió científica pretén abastar temes d’alimentació d’interès social que susciten dubtes sobre la veracitat o la seguretat, amb l’objectiu de resoldre creences errònies de la mà d’experts en la matèria.

A qui s’adreça?  El curs s’adreça a tots els membres que integren els grups de recerca del CCNIEC. També hi poden assistir professionals de la salut aliens al CCNIEC i estudiants de graus, postgraus, doctorats, postdoctorats i màsters oficials dels Països Catalans.

Directors: Mònica Bulló Bonet i Josep A. Tur Marí

Comitè Organitzador de les Sessions Científiques del CCNIEC 2018 :
M. Barbany; M. Fitó; J. Pich; M. Rafecas; L. Ribas; J. Salas-Salvadó; L. Serra-Majem; M. C. Vidal.

Descarregeu el programa científic aquí.

__________________________________________________________

SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2016:
IMPORTÀNCIA DEL GREIX I DELS TIPUS DE GREIX EN LA SALUT

Data: 19/04/2016
Lloc: Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47 08001 Barcelona
Organització: CCNIEC

Objectius: Amb la celebració de les sessions científiques es pretén cohesionar i fomentar la participació entre els diferents grups de Recerca del CCNIEC, focalitzant la sessió en un tema d’actualitat. Amb la celebració de la Sessió Científica 2016, es pretenen abordar diferents àmbits en relació amb la salut i els àcids grassos a fi de donar un espectre de temes de màxim interès per als assistents; com per exemple, el risc cardiovascular, el càncer, l’estat cognitiu i l’envelliment. També es tractaran temes com la funció dels diferents tipus d’àcids grassos, la seva presència en membranes biològiques o en la llet materna i els beneficis que se’n deriven, així com la interacció del consum de greixos i variants genètiques poblacionals. Per acabar, es parlarà sobre la legislació de l’ús de greixos en l’elaboració dels productes, l’etiquetatge i les al·legacions de salut.

A qui s’adreça? El curs s’adreça a professionals del camp de la nutrició i les ciències de la salut que vulguin aprofundir en el coneixement del paper que els diferents tipus d’àcids grassos desenvolupen en la salut. Es preveu l’assistència d’estudiants predoctorals, postdoctorals, investigadors sèniors i personal tècnic de suport a la recerca.

Comitè Organitzador: Montserrat Fitó, Jordi Salas-Salvadó, Anna Bach, Montserrat Barbany, Mònica Bulló, Abel Mariné.

Descarregeu el programa científic aquí.

__________________________________________________________

SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2015:
NUTRICIÓ, ALIMENTACIÓ I SÍNDROME METABÒLICA

Data: 7/4/2015 i 28/4/2015
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), C/ del Carme 47, 08001 Barcelona
Organització: CCNIEC

El terme síndrome metabòlica (SM) va sorgir fa 30 anys per a definir una agrupació no casual de factors d’origen metabòlic freqüentment observats en la pràctica clínica: l’obesitat abdominal, la dislipèmia, la glucèmia i la pressió arterial elevades. Pocs conceptes clínics han estat tan controvertits en els darrers 20 anys…

Objectius: Amb la celebració de les sessions científiques es pretén cohesionar i fomentar la participació entre els diferents grups de Recerca del CCNIEC, focalitzant la sessió en un tema d’actualitat i permetent l’exposició dels darrers avenços de cadascun dels grups.

A qui s’adreça? S’adreça a tots els membres que integren els grups de recerca del CCNIEC. També hi poden assistir professionals de la salut i estudiants de postgrau aliens al CCNIEC interessats a ampliar els seus coneixements en nutrició i salut, i que vulguin conèixer l’activitat que es duu a terme al nostre país per tal d’interactuar amb els diferents grups d’investigadors.   Aquestes sessions també formen part dels programes de màster següents: Màster Interuniversitari en Nutrició i Metabolisme (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona) i el Màster en Nutrició Humana i Qualitat dels Aliments (Universitat de les Illes Balears).

Comitè Organitzador: Montserrat Barbany Cahiz; Mònica Bulló Bonet ; Montserrat Fitó Colomer; Abel Mariné Font ; Jordi Salas-Salvadó ; Lluís Serra Majem; Josep A. Tur Marí.

Descarregeu el programa científic aquí.

__________________________________________________________

SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2014:
ALIMENTS MEDITERRANIS

Data: 25/03/2014 i 01/04/2014
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (IEC), C/ del Carme 47, 08001 Barcelona
Organització: CCNIEC

Objectius: Amb la celebració de les sessions científiques es pretén cohesionar i fomentar la participació entre els diferents grups de Recerca del CCNIEC, focalitzant la sessió en un tema d’actualitat i permetent l’exposició dels darrers avenços de cadascun dels grups.

A qui s’adreça? S’adreça a tots els membres que integren els grups de recerca del CCNIEC. També hi poden assistir professionals de la salut i estudiants de postgrau aliens al CCNIEC interessats a aprofundir els seus coneixements en l’alimentació mediterrània i interessats en la recerca en nutrició i salut, i que vulguin conèixer l’activitat que es duu a terme al nostre país per tal d’interactuar amb els diferents grups d’investigadors.
Aquestes sessions també formen part dels programes de màster següents: Màster Interuniversitari en Nutrició i Metabolisme (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona) i el Màster en Nutrició Humana i Qualitat dels Aliments (Universitat de les Illes Balears). Els alumnes matriculats a l’assignatura comportaments alimentaris i nutricionals de la dieta mediterrània i malalties cròniques d’aquests ensenyaments hauran de demostrar l’assistència a totes les sessions.

Comitè Organitzador: Montserrat Barbany Cahiz; Maria Isabel Covas Planell; Mònica Bulló Bonet; Abel Mariné Font; Jordi Salas-Salvadó; Lluís Serra Majem; Josep A. Tur Marí.

Descarregar el tríptic de la Sessió Científica aquí.

__________________________________________________________

SESSIONS CIENTÍFIQUES DEL CCNIEC 2011:
ALIMENTS FUNCIONALS

Data: 17/11/2011
Lloc: Aula Magna. Facultat de Medicina de Reus, Universitat Rovira i Virgili
Organització: CCNIEC

Objectius: Amb la celebració de les Sessions Científiques es pretén cohesionar i fomentar la participació entre els diferents grups de Recerca del CCNIEC, focalitzant la Sessió en un tema d’actualitat i permetent l’exposició dels darrers avenços de cadascún dels Grups.

A qui van dirigides les Sessions Científiques: Hi poden participar tots aquells membres integrants dels Grups de Recerca del CCNIEC i també investigadors aliens al CCNIEC interessats per la recerca en nutrició i alimentació.

Comitè Organitzador: Lluis Arola Ferrer, Montserrat Barbany Cahiz, Jordi Salas-Salvadó

Comitè Científic: L Arola Ferrer, M Barbany Cahiz, MI Covas Planell, A Mariné Font, J Salas-Salvadó, L Serra Majem.

Descarregar el tríptic de la Sessió Científica aquí.

• Taula Rodona: Alcohol i Salut

Data: 05/03/2003
Lloc: Barcelona
Moderador: Prof. Lluís Arola, Catedràtic de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat Rovira i Virgili.

Programa científic de la Taula Rodona:

– La cervesa, beguda de la mediterrània. Maria Izquierdo.
– El vi, font d’antioxidants. M. Josepa Salvadó.
– Aspectes benificiosos i perjudicials del consum d’alcohol. Francesc Vidal Marsal.
– L’altra cara de la moneda: els costos de l’alcoholisme. Antoni Gual.

• Taula Rodona: Dietes vegetarianes

Data: 28/11/2002
Lloc: Barcelona
Moderador: Prof. Abel Mariné, Catedràtic del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmacia, Universitat de Barcelona.

Programa científic de la Taula Rodona:

– Passat i present de les alimentacions vegetarianes. Carme Garcia.
– Dieta vegetariana: dades epidemiològiques. Josep M Ramon.
– Per què cal pendre aliments d’origen animal? Marià Alemany.
– Carnívor o vegetarià? Jordi Salas-Salvadó.

• Taula Rodona: Cal pendre suplements vitamínics?

Data: 11/04/2002
Lloc: Barcelona
Moderador: Prof. Màrius Foz Director del CCNIEC

Programa científic de la Taula Rodona:

– Aprofitem les vitamines dels aliments? Abel Mariné.
– Vitamines antioxidants. Elena García.
– Grups de risc de deficiència vitamínica. Joan Fernández-Ballart.
-Suplements vitamínics: necessitat o ficció? Raquel Nogués

• Taula Rodona: És segur menjar carn?

Data: 01/02/2001
Lloc: Barcelona
Moderador: Prof. Màrius Foz, director del CCNIEC.

Programa científic de la Taula Rodona:

– Per què cal menjar carn? Abel Mariné.
– Higiene i seguretat en l’elaboració i el processament de la carn. Josep Montfort.
– Encefalopatia espongiforme bovina: patogènia i infectivitat dels teixits. Mariano Domingo.
– L’alimentació animal: de la granja a la taula. Joaquim Brufau.

• Jornades “Present i futur de les relacions alimentació-salut: noves necessitats i nous aliments”

Data: 10/05/2007 i  11/05/2007
Lloc: Barcelona
Organització: CCNIEC, dintre del marc del Centenari de L’IEC

Programa científic de les Jorndes:

– Alimentació i salut: la nutrició i la ciència dels aliments ahir i avui. Abel Mariné
– Alimentació i salut: problemes mèdics actuals. Màrius Foz.
– La genètica en la producció i el disseny d’aliments. Pere Puigdomènech.
– Nutrigenòmica i malalties cardiovasculars. José M. Ordovás.
– Síndrome metabòlica. Una perspectiva des de la nostra experiència personal. Manuel Serrano Ríos.
– Nutrigenòmica i càncer. Pere Gascón.
– Impacte de la nutrigenòmica en la indústria alimentària. Daniel Ramón.
– Taula rodona: La ciència i la tecnologia dels aliments al Server de la salut. Moderadors: Abel Mariné i Josep Obiols.
– Nutrició animal i humana: recerca nutricional i pinsos industrials. Francesc Puchal.
– Estat actual i interès futur de les tecnologies suaus en l’elaboració dels aliments. Exemples. Teresa Aymerich.
– La producció primària d’aliments amb una alta productivitat i un alt rendiment energètic. Alfons J. Canicio.
– Tendències a la Unió Europea en la legislació alimentària. Casos d’actualitat. Lluís González Vaqué.

• Jornades: Ingredients, additius i contaminants dels aliments: debat sobre els casos recents i conseqüències 

Data: 22/10/2004
Lloc: Barcelona
Organització: CCNIEC – Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i la Xarxa Temàtica en Nutrició

Programa científic de les Jorndes:

– Hidrocarburs aromàtics policíclics en l’oli de sansa i altres aliments, M. Carme Vidal.
– Dioxines versus àcids omega-3 en el salmó, Josep A. Canicio.
– Els pinsos, abans i després de les “vaques boges”, Javier Polo.
– Vells i nous additius: una altra vegada els bromats, Robert Xalabarder.

INTRODUCCIÓ

Què són les sessions EPINUT? Són sessions científiques periòdiques (se celebren cada dos o tres mesos) sobre epidemiologia nutricional.

Quin són els objetius de EPINUT? A les sessions EPINUT s’exposen i discuteixen els projectes de recerca científics en l’àrea de l’epidemiologia i la salut pública que s’estan portant a terme en els diferents grups de recerca del territori català. Es tracta d’una eina d’intercanvi per a potenciar eventualment projectes de recerca existents i/o plantejar en el futur projectes o estudis en col·laboració entre grups.

Institucions que participen a les Sessions EPINUT:

– Institut Català d’Oncologia, grup de l’EPIC-Barcelona
– Fundació Dieta Mediterrània
– Institut Municipal d’Investigació Mèdica, IMIM
– Centre d’Investigació en Nutrició Comunitària, Parc Científic de la Universitat de Barcelona
– Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
– Universitat Rovira i Virgili
– CESNID, Universitat de Barcelona
– Equip PREDIMED, Hospital Clínic de Barcelona
– Universitat de Girona
– Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

A qui van dirigides les Sessions EPINUT? Les sessions científiques EPINUT van dirigides al personal dels grups que participen en les sessions.
Usualment, hi ha entre quinze i vint-i-cinc assistents per sessió, experts en les àrees que s’hi tracten. Això facilita l’intercanvi entre grups. Hi poden assistir membres dels grups CCNIEC diferents dels que participen en les sessions, sempre que hi hagi un interès manifest per part del sol·licitant, es demani a la secretaria del CCNIEC i hi hagi places.

Qui coordina les sessions EPINUT? Les sessions EPINUT són coordinades conjuntament per: Anna Bach, Fundació per a la Dieta Mediterrània, i Montse Barbany, Centre Català de la Nutrició, Institut d’Estudis Catalans

Qui dirigeix les sessions EPINUT? Prof. Serra Majem, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

On tenen lloc les sessions EPINUT? Les sessions EPINUT tenen lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, encara que ocasionalment es poden programar a altres indrets.

• EPINUT 2010

– 14 de juliol de 2010. Sala Pi i Sunyer de l’IEC.
Ingesta de ferro hemínic i risc de càncer gàstric a l’estudi EPIC.
Paula Jakszyn. Institut Català d’Oncologia.
La cohort EPIC és un estudi multicèntric Europeu que fet sobre més de 500.000 individus i en el que s’avalua la influència dels factors genètics ambientals i nutricionals sobre l’aparició de diversos tipus de càncer. Es presentaran els resultats en relació al consum de ferro hemo i el risc de càncer gàstric

– 21 de gener de 2010. Sala Pi i Sunyer de l’IEC.
Avaluació de l’adecuació de la ingesta de micronutrients: aspectes metodològics.
Prof. Lluís Serra Majem. Responsable de la RA1.1 Intake methods de la NoE Eurreca. FIN-PCB

• EPINUT 2011: Beneficis i riscs per a la salut del consum d’alguns aliments mediterrànis
  Aquest any 2011 s’organitzaran un total de 4 sessions per parlar dels riscos i beneficis per a la salut del consum d’alguns dels aliments més representatius de la Dieta Mediterrània (oli d’oliva, peix, vi, fruits secs).

  – I sessió EPINUT 2011: L’OLI D’OLIVA
  Barcelona, 28 d’abril de 2011, de 13h a 15h, al Institut d’Estudis Catalans
  Riscs
  Dra. M Rafeques. Departament de Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
  Beneficis
  Dra. Montse Fitó, de l’equip de la Maribel Covas de l’IMIM
  
  -II sessió EPINUT 2011: EL VI
  Barcelona, 22 de setembre de 2011, de 16h a 18h, al Institut d’Estudis Catalans.
  Vi, Alcohol i risc cardiovascular
  Dr. Ramón Estruch. Servei de Medicina Interna del Hospital Clínic de Barcelona, Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
  Beneficis
  Dra. Rosa Lamuela de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona

  – III sessió EPINUT 2011: EL PEIX
  Barcelona, 07 d’octubre de 2011, de 13h a 15h, al Institut d’Estudis Catalans.
  Nutrients del peix i beneficis per a la salut
  Dr. Ramón Segura del Departament de Fisiologia II de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
  Riscos. Contaminants
  Dr. Joan Maria Llobet, Universitat de Barcelona
  Riscos. Paràsits.
  Dra. Mercedes Gracenea, Universitat de Barcelona

SESSIÓ EPINUT EXTRAORDINÀRIA, AMB LA PARTICIPACIÓ DE MARION NESTLE I MALDEN NESHEIM

El 17 de maig de 2011 es va celebrar una sessió EPINUT extraordinària, organitzada pel CCNIEC (Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans) i la FIN (Fundació per a la Investigació Nutricional), en el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, en la qual van intervenir Marion Nestle, professora de nutrició, estudis alimentaris i salut pública de la Universitat de Nova York, i Malden Nesheim, professor jubilat de nutrició Provost de la Universitat Cornell.

Resum

La sessió, titulada «Encounter with the Expert. Current Conflicts in Public Health Nutrition: the role of the food industry» («Trobada amb l’expert. Els conflictes actuals en salut pública nutricional: el rol de la indústria alimentària»), va ser presentada pel Dr. Lluís Serra Majem, president de la Fundació Dieta Mediterrània i de la FIN. Els ponents es van centrar, principalment, en la situació actual als Estats Units i van remarcar els temes següents:

L’obesitat. El taló d’Aquil·les de les grans indústries alimentàries. Fins a quin punt les begudes refrescants ensucrades contribueixen a l’epidèmia de l’obesitat als Estats Units? Darrerament, el preu de las begudes gasoses ha disminuït un 25 %, mentre que el de les fruites i verdures ha augmentat un 40 %. L’interès de la salut pública és que les persones ingereixin calories nutritives en lloc de calories buides i barates.

L’etiquetatge dels productes alimentaris: salut pública o propaganda? Van donar la seva opinió sobre el logotip «Smart Choices», que, avalat per la Societat Americana per a la Nutrició, s’atorga a aquells productes que compleixen els requisits de greixos (<10 %), sucres simples (<25 %), sodi (<480 mg) i de nutrients principals (>10 %). Curiosament, els cereals de l’esmorzar en són una excepció i s’admet fins a un 45 % de sucres simples en la composició.

La indústria alimentària, segons Marion Nestle, basa la seva imatge de responsabilitat social en les al·legacions de salut, els aliments funcionals i la publicitat saludable.

Els impostos especials a aliments poc saludables per a aconseguir beneficis, tant econòmics com en el camp de la salut pública. Van argumentar que la recaptació podria dirigir-se a pal·liar els efectes negatius en la salut de la població, i, a més, un increment del preu podria provocar una disminució del consum d’aquests productes.

El màrqueting alimentari i la controvèrsia de dirigir el màrqueting al públic infantil.
Eren de l’opinió que els nens i nenes no tenen suficient criteri per a discernir i no haurien de rebre missatges publicitaris sobre productes alimentaris. També creuen que s’haurien d’eliminar totes les al·legacions de salut per a evitar la confusió del consumidor.

Els ponents van destacar que als Estats Units, per primera vegada, les polítiques, tant agràries com de salut pública, es presenten conjuntament a causa de l’estreta relació que hi ha entre elles.

La sessió va finalitzar amb una dinàmica roda de preguntes per part dels assistents i de reflexions interessants dels ponents.

Per exemple:

— La necessitat de més regulació dels interessos públics, en general, i de las subvencions agrícoles, específicament.

— Si l’alimentació i l’adquisició d’estils de vida saludables són una responsabilitat individual o pública; i si és possible adquirir hàbits saludables amb la pressió mediàtica i publicitària a què la societat està sotmesa. En general, es va reflexionar sobre la sobirania alimentària de la població.

— La necessitat d’esperar una evidència més gran entre begudes refrescants i obesitat: és legítim regular sense tenir evidència científica, o amb els indicis i l’aplicació del principi de precaució ja es pot regular?

— L’existència de moviments socials en pro d’una alimentació saludable, molt forts als Estats Units, i la manera com s’han elaborat llistats de productes amb suport polític, i com s’està treballant per tenir més informació en un futur sobre el reflex de tota la cadena alimentària en l’etiquetatge (el tipus de cultiu, el tipus d’alimentació dels animals, el país de producció…, entre d’altres).

Es va concloure que sembla que l’educació nutricional a la població exclusivament no és suficient per a aconseguir millores significatives en el camp de la salut pública nutricional, encara que continua essent necessària. En definitiva, els interessos de la salut pública i de la indústria alimentària van, de vegades, en sentits oposats i s’està observant que les calories són cada vegada més barates, i els nutrients, més cars. Així que s’ha de treballar perquè la població ingereixi nutrients i no, senzillament, calories.

Per a més informació sobre Marion Nestle aquí

• EPINUT 2012
  En consturcció.